LA CASA ÉS GRAN?

Fa uns mesos una associació veïnal de Sant Just, preocupada per l’alarmant proliferació de paneroles, escarabats i rates provinents del clavegueram del poble, va sol·licitar a l’Ajuntament que procedís amb la instal·lació de sifons a algunes clavegueres del municipi, ja que van ser eliminats fa uns anys per combatre el mosquit tigre (eliminant l’aigua estancada dels sifons, s’evitava el creixement de les larves, però s’eliminava la barrera d’entrada de les clavegueres als carrers de les altres “bestioles”).

Ara, aquesta mateixa associació denuncia que, enlloc de tornar a deixar les clavegueres com estaven abans, s’està fent l’actuació de forma inadequada, i estant demanant de rectificar. Però les actuacions ja estan en marxa, i un cop finalitzades, només resoldran parcialment el problema.

Massa sovint veiem obres i actuacions que han de dur-se a terme dues o tres vegades, per reparar i arreglar reparacions fetes prèviament, o per realitzar altres actuacions en el mateix tram, quan aquestes podrien haver-se fet totes alhora des d’un inici.

Sembla que l’Ajuntament no tingui cap problema en incórrer en costos, i obrir un carrer avui i tornar-lo a obrir l’any que ve.

No és de rebut que hagin de ser els veïns i veïnes que denunciïn males actuacions de l’Ajuntament. Com tampoc ho és que l’Ajuntament actuï com si els diners caiguessin del cel. Perquè no. La casa no és gran. Aquests diners són els nostres impostos i venen del nostre esforç diari, i volem que l’administració sigui el màxim de curosa en allò que es fa amb ells.